L'EUCARISTIA

Calzes barrocs que s'usen per al culte. Foto de Donald G. Murray

EL SAGRAMENT DE L’EUCARISTIA

L’Eucaristia és “font i cim de tota la vida cristiana”(L.G.11). Els altres sagraments, com també tots els ministeris eclesials i les obres d’apostolat, estan units a l’Eucaristia i es refereixen a ella.

La Sagrada Eucaristia, conté tot el bé espiritual de l’Església, és a dir, Crist mateix, la nostra Pasqua (P.O.,5).

L’Eucaristia significa comunió de vida amb Déu i, és l’Eucaristia la que la realitza. També, significa i realitza la unitat del Poble de Déu: ella fa l’Església.

Catecisme de l’Església Catòlica.

L’EUCARISTIA, CELEBRACIÓ PASQUAL

L'Eucaristia és l'actualització del misteri Pasqual: mort i resurrecció de Crist. Per tant, les dues grans celebracions són l'anual de la Vigília Pasqual i la setmanal en el Dia del Senyor, el Diumenge.

És tasca primordial des del punt de vista pastoral, redescobrir la Missa dominical com a celebració central de la vida cristiana personal, com a celebració de la vida familiar cristiana, de nins, de joves i adults, i com a celebració de la comunitat parroquial.

L’EUCARISTIA, EXPRESSIÓ DE COMUNIÓ ECLESIAL

Celebrar l’Eucaristia com a comunió eclesial exigeix viure en comunió, havent celebrat prèviament la reconciliació amb Déu i amb la comunitat i, expressar la comunió, és a dir, vèncer tots les traves de tots els individualismes i sectarismes dins de l'Església, superant tota divisió de la mateixa.

Té un sentit d’eclesialitat, és a dir d'obertura a l’Església universal; un sentit de d'obertura a la Diòcesi, de treballar en i per la mateixa en unitat al Bisbe; i un sentit de comunitat parroquial, sentit de família, superant tot individualisme i protagonisme, adoptant un sentit de col·laboració apostòlica de la parròquia.

ELS NOMS DE L’EUCARISTIA

La riquesa inexhaurible d’aquest Sagrament s’expresa mitjançant el noms diversos que li donem els cristians; cada nom recorda un aspecte de la l’Eucaristia.

Eucaristia, perquè és acció de gràcies a Déu. “Eucaristein” i “Eulogein” recorden les benediccions jueves que proclamen les obres de Déu: la Creació, la Salvació i la Santificació.

Banquet del Senyor,  perquè és el Sant Sopar que Jesús celebrà amb els deixebles la vespra de la Passió i, també, l’anticipació del banquet de noces de l’Anyell que tots celebrarem al Cel.

Fracció del Pa, perquè Jesús utilizà sovint aquest ritu. Tots els que menjam d’aquest únic Pa, partit, que és Crist, entrem en comunió amb Ell i formem un sol Cos en Ell.



Fractio Panis

http://corazoneucaristicodejesus.blogspot.com.es/2011/01/la-fraccion-del-pan-en-la-misa.html

         

Assemblea eucarística (synaxis). És a dir l’expressió visible de l’Església, amb fels cristians, que és on té  tot el sentit celebrar-la.

Memorial de la Passió i Resurrecció.

Sant Sacrifici, sacrifici d’alabança, sacrifici espiritual, sacrifici pur, sacrifici sant perquè completa i supera tots els sacrificis de l’Aliança Antiga.

Divina litúrgia, Sants Misteris, Santíssim Sagrament, perquè és el centre de l’Església i el Sagrament dels Sagraments.

Comunió, perquè amb aquest Sagrament ens unim a Crist que ens fa partícips  del seu Cos i de la seva Sang per fer un sol Cos.

Parlam també de  Las Coses Santes: Pa dels àngels; Pa del Cel; Medicina d’immortalitat; Viàtic, etc.

Santa Missa, perquè la litúrgia on es realitza el Sant Misteri acaba amb l’enviament, “missió”, dels fels a difondre l’Evangeli amb la seva vida cristiana.

Del  Catecisme de l’Església Catòlica.